L'HORT 3.0

Sabíeu que podem treballar les TIC en l'hort? Us imagineu la manera de fer robòtica en el nostre hort o fins i tot, impressions 3D? Perquè permeteu-me dir-vos, que això és possible. També he de dir-vos que per a fer tot això, és necessari molt d’esforç i hauríem de fer tots els possibles per a aconseguir-ho.

Codis QR CIPFP Canastell 1

Lector QR CIPFP Canastell 1

Codis QR CIPFP Canastell 2

Lector QR CIPFP Canastell 2

Ja en cursos anteriors, al CIPFP Canastell vam crear uns codis QR per a la identificació de totes les espècies vegetals del nostre centre. A més a més, també vam fer l’ús de Apps per a controlar amb tauletes i/o telèfons mòbils les nostres arbres i plantes amb dendròmetres que es ficaven al sòl però, ara tenim l’oportunitat de fer-ho també amb el nostre hort!! Vos imagineu crear nous codis QR per als nostres cultius? i accedir a tota la informació amb les noves tecnologies? Us agradaria? Doncs, he trobat un col·legi en el qual han fet un projecte de robòtica per al seu hort. Aquest projecte l’han dut a terme amb els programaris Tinkercad, disseny 3D e impressores 3D, Aurasma per a la realitat augmentada y Arduino. 

Us sonen aquests noms? No? No patir!! Malgrat que és en castellà, m’agradaria ensenyar-vos el vídeo d’aquest projecte perquè... l’hort, amb les TIC, és molt millor!!

COMPOST

Una molt bona idea que hauríem de desenvolupar per el nostre centre educatiu és la de fer una compostadora per al nostre hort.  De fet, realitzant una correcta selecció dels residus orgànics dels que disposem, hauríem de dur-ho a terme sense massa esforç.

L'autocompostatge es podria fer, amb la col·laboració de les famílies de cuina i restauració del nostre centre,  barrejant restes de cuina amb restes vegetals. Així doncs, la forma més simple per a fer-ho, és la de fer compostatge en piles, però també tenim l'opció de la utilització d'un compostador, que hauríem de comprar o fabricar nosaltres mateixos amb materials com el plàstic o la fusta.

Cuc de terra

A més a més, si triem la segona opció, també seria convenient afegir cucs de terra al nostre compostador, perquè es desplacen entre les partícules de matèria orgànica, excavant galeries que ens ajudaran a la seua oxigenació, transformant-les en substàncies assimilables per les plantes i donant-nos així un compost madur, el qual haurem de recollir normalment a partir dels sis mesos.

Si ho fem de forma correcta, finalment obtindrem un compost que ens servirà com a fertilitzant per a les plantes del nostre hort. 

FAUNA BENEFICIOSA DE L'HORT

Amb la finalitat de controlar les principals plagues del nostre hort, no cal ser tan exigents amb el nostres cultius com els agricultors professionals, ja que nosaltres no hem de vendre'ls al mercat. Per la qual cosa, haurem d’observar i conèixer què tenim a l'hort i caldrà fer una actuació manual, sense comprar un producte o un realitzar un gran tractament fitosanitari per a controlar unes poques “erugues”. 

Crisopa

Una altra opció és atendre la flora i  la fauna útil per a l'hort, que han demostrat ser una alternativa totalment vàlida per al control de gran quantitat de les plagues i/o malalties que resulten problemàtiques en l'agricultura. Així doncs, podent distingir i conèixer aquest mètode de control, es pot aconseguir disminuir l'ús i l'aplicació de productes fitosanitaris, obtingut beneficis en la salut de l'aplicador, dels consumidors i del medi ambient. 

Per tot això, el coneixement de la fauna i la flora auxiliar autòctona, pot afavorir el control sobre les plagues que es desenvolupen en els nostres cultius, disminuint les aplicacions amb productes químics. Per exemple, fent ús de plantes protectores, afegint algunes plantes remeieres al nostre hort que siguen atraients de fauna útil com la crisopa, la marieta de set punts o les larves dels sírfids, d'entre altres.

Marieta

A continuació, us deixe uns enllaços amb més informació per si voleu aprendre més sobre aquest tema.

           Els habitants no desitjats de l'hort 

          Plantes útils de l'hort

"La natura és gran en les coses grans, més és enorme en les coses minúscules"

Jacques-Henri Bernardin de Sant-Pierre

ROTACIÓ I ASSOCIACIÓ DE CULTIUS

ROTACIÓ DE CONREUS:

La rotació de cultius a l’hort es fa tenint en compte qual pot ser el millor conreu precedent, és a dir el cultiu que estava en la temporada anterior.

Es fa per raons biològiques per tal de reduir la contaminació del sòl, per raons agroquímiques per subministrar els elements químics necessaris al sòl, per motius agrofísics, per tal de mantenir l'estructura òptima de la terra llaurable, i també per motius econòmics.

Imatge: Rotació de cultius. Font

Les rotacions es classifiquen segons els tipus de cultius i les espècies vegetals. N'hi ha tres tipus bàsics: rotacions de conreus extensius, rotacions farratgeres i rotacions especials.

L'ASSOCIACIÓ DE CULTIUS:

L'associació de cultius a l'hort consisteix a combinar determinades espècies en l'espai de cultiu per obtenir certs beneficis. Depenent dels nostres objectius, podem jugar amb les associacions per obtenir millors resultats.  S’haurà d’atendre el no tenir cultius que competisquen uns amb els altres per l'espai físic, els nutrients, l'aigua o la llum solar.

Imatge: Associació de cultius. Font

A continuació, us deixe uns pòsters i una taula per a consultar a l’hora d’elaborar les taules que heu de fer a classe amb els cultius compatibles del vostre hort.

                                                                                  Pòsters Ací!! 🌽🌿🍈

                                                                                        Taula!!! 🌿🍆🍅

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Associaci%C3%B3_de_conreus

CALENDARI DE CULTIUS

El calendari de cultius és una eina que proporciona la informació oportuna a fi de promoure la producció local de cultius. Conté referències sobre els períodes de sembra i collita de cultius, adaptats a condicions locals en zones agroecològiques específiques. També proporciona informació sobre el marc de plantació més adequat, la temporada a la que pertany cada un dels cultius, el tipus de sembra, la data de germinació i com s’ha de fer el trasplantament, d’entre altres dades.

Malgrat que a la Xarxa podeu trobar molts calendaris, vull deixar-vos un model com a referència, que haureu de consultar sempre amb la finalitat d’aconseguir una bona planificació del vostre hort.

  

Imatge: Calendari de cultius. Font

A més a més, heu de tindre clars i diferenciar molt bé alguns conceptes, com són:

• Sembra: correspon a la temporada de l’any en que sembrem una varietat, tant en llavor com en planter.
• Trasplantament: correspon al període que transcorre des que sembrem les llavors fins que podem trasplantar-les al seu recipient final. En el cas d’utilitzar planter, aquest procés l’evitaríem.
• Recol·lecció: correspon a l’època de l’any en què podem recollir el fruit de la collita.
• Disposició de la plantació: és la manera de distribuir les plantes en l’espai.
• Densitat de plantació: és el nombre de plantes utilitzades per hectàrea.

• Marc de plantació: determina la distància entre dues plantes consecutives.

Aquests paràmetres tenen molta importància en una plantació, especialment la densitat, ja que condicionen en gran mesura tant el balanç econòmic com la gestió necessària.

Si vols ampliar els teus coneixements, t'invite a llegir aquest enllaç:

                                                                          Enllaç per a aprendre més 👍👍 

PLANTES REMEIERES

El curs passat l’alumnat de Jardineria va plantar a l’hort del CIPFP Canastell herbes remeieres perquè son una molt bona elecció i a més a més, els nostres companys de cuina les podien utilitzar per a l’elaboració dels seus plats.

Imatge: L'hort del CIPFP Canastell curs  2017/2018

Si mai has escoltat què és això de les herbes remeieres, potser les hages preses sense saber-ho!! Com que crec que són una molt bona opció per a plantar en l’hort, volia fer aquesta entrada al bloq per si de cas no les coneixes.

Així doncs, et nomenaré algunes de les plantes remeieres més conegudes, perquè els botànics calculen que hi ha gairebé set-centes espècies de plantes medicinals i la major part de les més utilitzades són plantes que creixen a prop de les cases, als marges dels camps i dels horts. 

Algunes de les més conegudes són: l’orenga, la pebrella, la faringola o timó, el romer, la lavanda, espígol o barballó, l’herba-sana, la menta, el fonoll, l’ arç blanc, la boixerola o raïm d’ossa, la calèndula, serverola o herba de la sang, el saüc, el romaní, el roser silvestre, la marialluïsa, l’ortiga blanca, la milfulles, el llorer, la melissa o tarongina, el pericó o herba de Sant Joan, l’herba fetgera o viola de llop, la camamilla, la cua de cavall,  la valeriana, o herba gatera o orella de llebre, la til·la o la sàlvia.

Et sonen aquests noms? Doncs, si vols saber més d’aquestes herbes remeieres o de les seues propietats, pots investigar-les a un enllaç molt interessant que he trobat:

                                                                              Vull investigar!! 🙋🙋🙋

                                                                           

La curiositat és de savis!!

COM FER UN PLANTER

Si vols construir el teu propi germinador de llavors amb materials reciclats, ací et presentaré unes bones alternatives per a fer-ho, depenent dels materials que tingues en la teua casa. És a dir, hauràs d’utilitzar materials reciclats com el plàstic o el cartó en diferents formats. Per exemple, hauràs de servir-te d’envasos de iogurt, rotllos de paper higiènic o també pots fer-ho amb oueres. 

Així doncs, hauràs de construir el teu germinador seguint unes instruccions i tècniques senzilles, segons el disseny escollit. Després, hauràs de seguir amb molta atenció la germinació de les llavors fins al moment que apareguen els planters per poder-los trasplantar a la taula de cultiu. Finalment, caldrà realitzar-hi un manteniment adequat per cuidar les hortalisses que hages triat fins al seu trasplantament a l’hort.

PER FER-HO AMB OUERES:

1. Has de tallar la tapa de l’ouera (si n’hi ha). La tapa la utilitzarem per a recollir l’aigua que puga caure durant el reg.

2. Hauràs de fer uns forats en la part inferior per a facilitar la sortida de l’aigua del reg sobrant.

3. Caldrà afegir-li una miqueta de terra.

4. Hauràs de repartir les llavors sobre la terra. És a dir, col·locar 2 llavors per a cada forat.

5. Les hauràs de tapar amb una altra capa de terra.

6. Caldrà regar-lo.

Font i imatges: https://hortecosolidari.wordpress.com/

L’HORT ESCOLAR COM A RECURS PEDAGÒGIC

L’hort escolar ecològic és un recurs educatiu cada vegada més utilitzat pels professionals de l’educació. S’utilitzen habitualment com a plataforma d'aprenentatge i tant el seu caràcter transversal com el seu enorme potencial didàctic ho converteixen en una eina molt valuosa per a treballar l’educació ambiental, d’entre altres valors.

Així doncs, l’hort escolar no és només un espai de cultiu i estudi de les plantes, sinó que esdevé una font inesgotable d’experimentació, des del mateix moment que es comença a plantejar, i permet posar en pràctica estratègies de gestió, organització, relació i participació.

Amb l'hort escolar es pretén motivar i responsabilitzar els alumnes partint dels seus interessos, servir eines molt atraients per als discents, així com la possibilitat de dominar tècniques instrumentals que faciliten una participació activa, crítica i creativa.

A més a més, és un espai inclusiu i de relació social on cal implicar a tota la comunitat educativa, incloent-hi les mares, els pares i altres familiars, buscant les complicitats i fent-los partícips de les totes les accions que se’n duran a terme. Un bon exemple d’això el tenim a la FAO, la qual fomenta i dona suport a la promoció dels horts escolars amb objectius educatius per a ajudar els estudiants, als educadors i a les famílies a vincular el cultiu d'aliments amb una dieta adequada, desenvolupar aptituds per a la vida, i incrementar la conscienciació sobre qüestions mediambientals.

Si voleu saber més, ací teniu una presentació amb una explicació molt completa:

                                                                             Vull aprendre més!! 😃😃

Fonts: www.fao.org i  www.xtec.gencat.cat

L'AUGE DELS HORTS URBANS

SABÍEU QUE...

Actualment a Espanya, els horts urbans s'estan expandint exponencialment a les nostres ciutats. Hem passat de comptabilitzar 1.000 l'any 2000 a vora els 15.000 a l'any 2017, segons un sondeig realitzat per la consultora GEA 21 (Grup d'Estudis i Alternatives). 

Destaca, sobretot, el creixement d'horts escolars, comunitaris i horts socials amb finalitats terapèutics. La majoria d'ells aprofiten parcel·les abandonades o solars en desús de titularitat pública i els transformen en oasis ecològics de sostenibilitat, autogestió i convivència amb la finalitat d'avançar cap a un model de ciutat més amable.

Imatge: Hort urbà. Font

Es situa els anys 2006-2007 com el tret d'eixida de l'auge dels horts urbans a Espanya. L'inici de la crisi econòmica va impulsar aquest increment, acompanyat de la creixent preocupació de la societat pel medi ambient i el desig de canviar l'actual sistema alimentari buscant productes locals i ecològics i així, reduir la distància entre productors i consumidors.

A més a més, aquesta revolució silenciosa promou l'associacionisme i la cultura cooperativista, potencien l'educació ambiental, fomenta l'autoconsum i pot arribar a convertir-se en una font d'ocupació. No obstant això, hi ha una escassa implicació de les administracions i falten polítiques per a protegir i potenciar l'existència d'aquest fenomen.

Font: www.elperiodic.com

L'HISTÒRIA DE L'HORT

QUÈ ÉS UN HORT? 
Un hort és un lloc on cultivem hortalisses, verdures, llegums o fins i tot, arbres fruiters per a obtenir un benefici. 

OBJECTIU
L'objectiu bàsic ha sigut l’obtenció de la collita per al nostre consum propi, però al llarg de la història han anat canviant les diferents raons per les quals s'han dut a terme.

HISTÒRIA

- Segle XIX: en la segona meitat d’aquest segle, apareixen les primeres referències d'horts urbans. Es tracta d'una època plena de canvis (Revolució industrial, locomotora, èxode rural…) en la qual les ciutats s'omplen de llauradors, generant una classe obrera en un entorn de pobresa. En aquest moment, el govern i l'Església els cedeixen uns espais anomenats “horts dels pobres” amb la finalitat de cultivar els seus aliments per a pal·liar la seua situació econòmica. 

- Segle XX: en la primera meitat d’aquest segle, van tornar a proliferar els horts urbans, sobretot en l'època de les grans guerres, perquè es considerava indispensable assegurar-se aliment i no dependre de les importacions. Es deien “Victory gardens” o “War gardens”. Als Estats Units, el Regne Unit i a Alemanya es van usar tot tipus de terrenys per a posar en marxa aquests horts, des de jardins i parcs, fins a camps de futbol; fent propaganda i campanyes publicitàries (“Dig on for Victory”) per a conscienciar a la població que cultivaren els seus propis aliments. 

A partir dels anys 60 i 70, tornen a ressorgir els horts urbans, però la raó no és tant la necessitat d'aliments, sinó la necessitat de respondre al sistema. Els horts sorgeixen a partir de moviments ecologistes que buscaven una forma d'autogestió, la integració dels grups socials exclosos i el desenvolupament de comunitats. És als Estats Units d’Amèrica on emergeixen amb més força a partir del grup ecologista “Green Guerrillas”, que ocupava els solars per a aprofitar-los com a horts. 

ACTUALITAT 

Ara són cada vegada més les persones que participen en un hort urbà, el lloguen, o bé, tenen el seu hort a casa. De fet, els horts estan prenent cada vegada més reconeixement a l'hora d'aplicar plans de desenvolupament d'espais públics. Ja no es veuen només com a simple horts, sinó també com a espais verds, sostenibles i d'oci; llocs on desconnectar, al mateix temps que serveixen com a eina per a l'educació ambiental, el desenvolupament de teràpies, l’aprenentatge i l'entreteniment per a tots els públics.

Font: https://www.planetahuerto.es/