FAUNA BENEFICIOSA DE L'HORT

Amb la finalitat de controlar les principals plagues del nostre hort, no cal ser tan exigents amb el nostres cultius com els agricultors professionals, ja que nosaltres no hem de vendre'ls al mercat. Per la qual cosa, haurem d’observar i conèixer què tenim a l'hort i caldrà fer una actuació manual, sense comprar un producte o un realitzar un gran tractament fitosanitari per a controlar unes poques “erugues”. 

Crisopa

Una altra opció és atendre la flora i  la fauna útil per a l'hort, que han demostrat ser una alternativa totalment vàlida per al control de gran quantitat de les plagues i/o malalties que resulten problemàtiques en l'agricultura. Així doncs, podent distingir i conèixer aquest mètode de control, es pot aconseguir disminuir l'ús i l'aplicació de productes fitosanitaris, obtingut beneficis en la salut de l'aplicador, dels consumidors i del medi ambient. 

Per tot això, el coneixement de la fauna i la flora auxiliar autòctona, pot afavorir el control sobre les plagues que es desenvolupen en els nostres cultius, disminuint les aplicacions amb productes químics. Per exemple, fent ús de plantes protectores, afegint algunes plantes remeieres al nostre hort que siguen atraients de fauna útil com la crisopa, la marieta de set punts o les larves dels sírfids, d'entre altres.

Marieta

A continuació, us deixe uns enllaços amb més informació per si voleu aprendre més sobre aquest tema.

           Els habitants no desitjats de l'hort 

          Plantes útils de l'hort

"La natura és gran en les coses grans, més és enorme en les coses minúscules"

Jacques-Henri Bernardin de Sant-Pierre

ROTACIÓ I ASSOCIACIÓ DE CULTIUS

ROTACIÓ DE CONREUS:

La rotació de cultius a l’hort es fa tenint en compte qual pot ser el millor conreu precedent, és a dir el cultiu que estava en la temporada anterior.

Es fa per raons biològiques per tal de reduir la contaminació del sòl, per raons agroquímiques per subministrar els elements químics necessaris al sòl, per motius agrofísics, per tal de mantenir l'estructura òptima de la terra llaurable, i també per motius econòmics.

Imatge: Rotació de cultius. Font

Les rotacions es classifiquen segons els tipus de cultius i les espècies vegetals. N'hi ha tres tipus bàsics: rotacions de conreus extensius, rotacions farratgeres i rotacions especials.

L'ASSOCIACIÓ DE CULTIUS:

L'associació de cultius a l'hort consisteix a combinar determinades espècies en l'espai de cultiu per obtenir certs beneficis. Depenent dels nostres objectius, podem jugar amb les associacions per obtenir millors resultats.  S’haurà d’atendre el no tenir cultius que competisquen uns amb els altres per l'espai físic, els nutrients, l'aigua o la llum solar.

Imatge: Associació de cultius. Font

A continuació, us deixe uns pòsters i una taula per a consultar a l’hora d’elaborar les taules que heu de fer a classe amb els cultius compatibles del vostre hort.

                                                                                  Pòsters Ací!! 🌽🌿🍈

                                                                                        Taula!!! 🌿🍆🍅

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Associaci%C3%B3_de_conreus

CALENDARI DE CULTIUS

El calendari de cultius és una eina que proporciona la informació oportuna a fi de promoure la producció local de cultius. Conté referències sobre els períodes de sembra i collita de cultius, adaptats a condicions locals en zones agroecològiques específiques. També proporciona informació sobre el marc de plantació més adequat, la temporada a la que pertany cada un dels cultius, el tipus de sembra, la data de germinació i com s’ha de fer el trasplantament, d’entre altres dades.

Malgrat que a la Xarxa podeu trobar molts calendaris, vull deixar-vos un model com a referència, que haureu de consultar sempre amb la finalitat d’aconseguir una bona planificació del vostre hort.

  

Imatge: Calendari de cultius. Font

A més a més, heu de tindre clars i diferenciar molt bé alguns conceptes, com són:

• Sembra: correspon a la temporada de l’any en que sembrem una varietat, tant en llavor com en planter.
• Trasplantament: correspon al període que transcorre des que sembrem les llavors fins que podem trasplantar-les al seu recipient final. En el cas d’utilitzar planter, aquest procés l’evitaríem.
• Recol·lecció: correspon a l’època de l’any en què podem recollir el fruit de la collita.
• Disposició de la plantació: és la manera de distribuir les plantes en l’espai.
• Densitat de plantació: és el nombre de plantes utilitzades per hectàrea.

• Marc de plantació: determina la distància entre dues plantes consecutives.

Aquests paràmetres tenen molta importància en una plantació, especialment la densitat, ja que condicionen en gran mesura tant el balanç econòmic com la gestió necessària.

Si vols ampliar els teus coneixements, t'invite a llegir aquest enllaç:

                                                                          Enllaç per a aprendre més 👍👍 

PLANTES REMEIERES

El curs passat l’alumnat de Jardineria va plantar a l’hort del CIPFP Canastell herbes remeieres perquè son una molt bona elecció i a més a més, els nostres companys de cuina les podien utilitzar per a l’elaboració dels seus plats.

Imatge: L'hort del CIPFP Canastell curs  2017/2018

Si mai has escoltat què és això de les herbes remeieres, potser les hages preses sense saber-ho!! Com que crec que són una molt bona opció per a plantar en l’hort, volia fer aquesta entrada al bloq per si de cas no les coneixes.

Així doncs, et nomenaré algunes de les plantes remeieres més conegudes, perquè els botànics calculen que hi ha gairebé set-centes espècies de plantes medicinals i la major part de les més utilitzades són plantes que creixen a prop de les cases, als marges dels camps i dels horts. 

Algunes de les més conegudes són: l’orenga, la pebrella, la faringola o timó, el romer, la lavanda, espígol o barballó, l’herba-sana, la menta, el fonoll, l’ arç blanc, la boixerola o raïm d’ossa, la calèndula, serverola o herba de la sang, el saüc, el romaní, el roser silvestre, la marialluïsa, l’ortiga blanca, la milfulles, el llorer, la melissa o tarongina, el pericó o herba de Sant Joan, l’herba fetgera o viola de llop, la camamilla, la cua de cavall,  la valeriana, o herba gatera o orella de llebre, la til·la o la sàlvia.

Et sonen aquests noms? Doncs, si vols saber més d’aquestes herbes remeieres o de les seues propietats, pots investigar-les a un enllaç molt interessant que he trobat:

                                                                              Vull investigar!! 🙋🙋🙋

                                                                           

La curiositat és de savis!!

COM FER UN PLANTER

Si vols construir el teu propi germinador de llavors amb materials reciclats, ací et presentaré unes bones alternatives per a fer-ho, depenent dels materials que tingues en la teua casa. És a dir, hauràs d’utilitzar materials reciclats com el plàstic o el cartó en diferents formats. Per exemple, hauràs de servir-te d’envasos de iogurt, rotllos de paper higiènic o també pots fer-ho amb oueres. 

Així doncs, hauràs de construir el teu germinador seguint unes instruccions i tècniques senzilles, segons el disseny escollit. Després, hauràs de seguir amb molta atenció la germinació de les llavors fins al moment que apareguen els planters per poder-los trasplantar a la taula de cultiu. Finalment, caldrà realitzar-hi un manteniment adequat per cuidar les hortalisses que hages triat fins al seu trasplantament a l’hort.

PER FER-HO AMB OUERES:

1. Has de tallar la tapa de l’ouera (si n’hi ha). La tapa la utilitzarem per a recollir l’aigua que puga caure durant el reg.

2. Hauràs de fer uns forats en la part inferior per a facilitar la sortida de l’aigua del reg sobrant.

3. Caldrà afegir-li una miqueta de terra.

4. Hauràs de repartir les llavors sobre la terra. És a dir, col·locar 2 llavors per a cada forat.

5. Les hauràs de tapar amb una altra capa de terra.

6. Caldrà regar-lo.

Font i imatges: https://hortecosolidari.wordpress.com/

L’HORT ESCOLAR COM A RECURS PEDAGÒGIC

L’hort escolar ecològic és un recurs educatiu cada vegada més utilitzat pels professionals de l’educació. S’utilitzen habitualment com a plataforma d'aprenentatge i tant el seu caràcter transversal com el seu enorme potencial didàctic ho converteixen en una eina molt valuosa per a treballar l’educació ambiental, d’entre altres valors.

Així doncs, l’hort escolar no és només un espai de cultiu i estudi de les plantes, sinó que esdevé una font inesgotable d’experimentació, des del mateix moment que es comença a plantejar, i permet posar en pràctica estratègies de gestió, organització, relació i participació.

Amb l'hort escolar es pretén motivar i responsabilitzar els alumnes partint dels seus interessos, servir eines molt atraients per als discents, així com la possibilitat de dominar tècniques instrumentals que faciliten una participació activa, crítica i creativa.

A més a més, és un espai inclusiu i de relació social on cal implicar a tota la comunitat educativa, incloent-hi les mares, els pares i altres familiars, buscant les complicitats i fent-los partícips de les totes les accions que se’n duran a terme. Un bon exemple d’això el tenim a la FAO, la qual fomenta i dona suport a la promoció dels horts escolars amb objectius educatius per a ajudar els estudiants, als educadors i a les famílies a vincular el cultiu d'aliments amb una dieta adequada, desenvolupar aptituds per a la vida, i incrementar la conscienciació sobre qüestions mediambientals.

Si voleu saber més, ací teniu una presentació amb una explicació molt completa:

                                                                             Vull aprendre més!! 😃😃

Fonts: www.fao.org i  www.xtec.gencat.cat

L'AUGE DELS HORTS URBANS

SABÍEU QUE...

Actualment a Espanya, els horts urbans s'estan expandint exponencialment a les nostres ciutats. Hem passat de comptabilitzar 1.000 l'any 2000 a vora els 15.000 a l'any 2017, segons un sondeig realitzat per la consultora GEA 21 (Grup d'Estudis i Alternatives). 

Destaca, sobretot, el creixement d'horts escolars, comunitaris i horts socials amb finalitats terapèutics. La majoria d'ells aprofiten parcel·les abandonades o solars en desús de titularitat pública i els transformen en oasis ecològics de sostenibilitat, autogestió i convivència amb la finalitat d'avançar cap a un model de ciutat més amable.

Imatge: Hort urbà. Font

Es situa els anys 2006-2007 com el tret d'eixida de l'auge dels horts urbans a Espanya. L'inici de la crisi econòmica va impulsar aquest increment, acompanyat de la creixent preocupació de la societat pel medi ambient i el desig de canviar l'actual sistema alimentari buscant productes locals i ecològics i així, reduir la distància entre productors i consumidors.

A més a més, aquesta revolució silenciosa promou l'associacionisme i la cultura cooperativista, potencien l'educació ambiental, fomenta l'autoconsum i pot arribar a convertir-se en una font d'ocupació. No obstant això, hi ha una escassa implicació de les administracions i falten polítiques per a protegir i potenciar l'existència d'aquest fenomen.

Font: www.elperiodic.com